Respostes Cassià Costal

21.- Quina literatura llegia M. Rodoreda?

Molta. Des dels clàssics, llatins i grecs, que els coneixia molt bé, ella mateixa ho diu que en la seva obra hi ha molta metamorfosi d’Ovidi, d’Apoleu...també va llegir l’Odissea d’Homer... i, a part dels clàssics, tota la literatura europea que es publicava en el moment i l’anterior.

Era una gran lectora. Li agradaven també les novel.les policíaques, al seu estudi de Romanyà n’hi havia moltes.

22.- Quina importància té l'obra i la persona de l'escriptora en la literatura catalana?

Molta. És considerada per molta gent l’escriptor català més important que hi ha hagut. Si més no, des d’un punt de vista objectiu, és l’escriptor català que ha estat traduït a més llengües (30 llengües).

23.- Ha llegit totes les obres de M. Rodoreda?

Sí, i n’hi ha algunes que les he llegit i rellegit, que les tinc de capçalera i les obro molt sovint.

24.-Quin és el llibre de M. rodoreda que li agrada més? Per què?

Viatges i flors. Mirall trencat també, però m'agrada més Viatges i flors que és una de les obres que va escriure a Romanyà. Són peces curtes, hi ha viatges a uns quants pobles, 19 viatges, i 38 flors, algunes d’elles no són de debó, són inventades, la flor gelosa, per exemple. I els viatges també són inventats.
És un llibre que el llegeixes, i el tornes a llegir, i el tornes a llegir... i encara que sigui escrit en prosa, són com poemes en prosa. Viatges amb els viatges i tens jardins inacabables amb les seves flors.

25.-Què és el que més l'impressiona de la vida de M. Rodoreda?

Aquesta seva voluntat obsessiva per escriure i la seva gran capacitat per escriure.

26.- Com va viure l'exili M. Rodoreda?

Ella primer va anar a París amb un autobús de la Institució de les Lletres Catalanes, però va haver de marxar-ne perquè van venir els nazis (Mercè Rodoreda va viure dues guerres: la d’aquí, la guerra Civil Espanyola, i la europea o 2a guerra mundial). Va passar una temporada a Bordeus, Llemotges,... Quan va acabar la 2a guerra mundial, va tornar a París i va viure en un apartament molt petit, d’una sola habitació. A París va passar moltes penúries, havia de cosir per guanyar-se la vida, va tenir una paràlisi en un braç i no podia cosir, va pintar quadres,... París va representar com una universitat per ella: els museus, les conferències,... allà hi va aprendre molt, perquè ella no havia anat gaire a escola.

Després va viure a Ginebra, on va trobar una pau i una confortabilitat econòmica que li va permetre escriure les seves primeres grans novel·les: “La Plaça del Diamant”, “Jardí vora el mar”, “El carrer de les Camèlies”... Totes elles ambientades a Barcelona, recordant la Barcelona de la seva infantesa i de la seva adolescència, la Barcelona recordada, perquè ella no va tornar a viure a Barcelona.

Hi ha gent que considera que l’exili de Mercè Rodoreda va ser polític, però no ho va ser tant com podia semblar. Ella podia haver tornat abans però no ho va fer fins el 1972 per anar a viure a Romanyà.