entrevista

4. Com es documenta?D'on treu la informació?

Quan vaig estudiar no hi havia intenet i enconseqüència tot és tret dels llibres i de les biblioteques i dels arxius.
Els arxius que guanden manuscrits,perquè la nostra feina avegades s'ha de fer a partir no de llibres ja publicats, sinó de textos que són manuscrits i que estan guardats en arxius de pertot arreu i que encara ningú no ha tocat i que no han estudiat i en aquell moment tot ho haviem de fer a mà: feiem fitxes...ara ho podem posar a l' ordinador i podem anar ampliant la informació d'una manera molt fàcil.
En aquell moment ho feiem tot a mà i després ho haviem de passar a màquina, però si ho haviem fet malament o ho haviem d'ampliar ho haviem de tornar a
començar. No es podia anar ampliant la informació. Vaig haver d' anar a Roma per estudiar els meus humanistes a la biblioteca del Baticà, en fi en molts llocs.

5. Li queda temps lliure?

Si,(rient) es necessita temps lliure per poder continuar estudiant i treballant. T' has de reciclar d' alguna manera, però el problema és que en el meu temps lliure també em dedico a aquestes coses, perquè realment la meva feina és la meva vocació.
La feina és el meu joc encara i per molts anys. El dia que deixi de ser un joc, ai que patire!!!!

6.Què és la Càtedra Mariangels Anglada?

La càtedra és un centre de la UdG que es va crear a l' octubre del 2004 per preservar i divulgar l'obra d'aquesta escriptora: Mariangels Anglada.
La UdG va pensar que era una persona que valia la pena tenir-la dins la universitat encara que fós amb el seu nom a una Càtedra que s'ocupa de difondre la seva obra, però també els estudis clàssics i les obres dels escriptors Gironins.

7. Per auin motiu es va interessar per l'obra i la persona se Mercè Rodoreda?

Bé, jo Mercè Rodoreda la vaig conèixer quen va comenár a viure a Romanyà de la Selva; jo sóc de LLagostera i ella anava a comprar amb la seva amiga a la botiga familiar dels meus pares i va ser així com la vaig conèixer.
La meva mare era una gran lectora de Rodoreda.
Quan conèixes un escriptor que ja t'agrada t'interesses més per la seva obra, però sobretot el meu gran interès va venir l'any 84 quan vam comprar la casa on ella havia viscut: a Romanyà de la Selva;
en la qual M.R. havia acabat "Mirall trencat", havia fet "Quanta, quanta gerra" i havia fet els viatges de "Viatges i flors". En aquella casa vaig llegir les obres de M.R. i em vaig adonar que aquella cada estava d' escrita als Viatges, a Mirall trencat... la casa i el jardí. Llavors jo vaig escriure el primer article al Punt Diari explicant aquesta relació i a partir d' aquell moment cada vegada que obria una d' aquestes tres obres escrites a Romanyà trovava alguna cosa que estava relacionada amb la casa i per tant em vaig interessar molt més encara en l'obra de M.R.

8.Quina és la seva feina relacionada amb l'obra de Mercè Rodoreda?

Aquest any faig moltes conferències sobre M.R. però sobretot el que vaig fer va ser per encarrec de l' Ajuntament de Santa Cristina d' Aro que és el municipi que té a Romanyà de la Selva.
Hem fet l' itinerari literari Rodoreda-Romanyà.(Ens ensenya els llibrets).
A la càtedra fem itineraris literaris el primer va ser de Mariangels Anglada i després un itinerari per Girona (la Girona escrita) i el tercer és aquest de Rodoreda-Romanyà i el quart és de Besalú.
Els llibrets són itineraris literaris autoguiats.
Això ho vam presentar el dia 15 de març a Romanyà, vam estrenar també un espai Rodoreda, allà dalt a Romanyà vam fer per primera vegada l'itinerari en els 12 punts que vaig triar amb els textos que M.R. discriu o estan inspirats en aquells llocs.
També vaig preparar dues col.leccions de literatures, literatures que es fan pel camí o fem camí amb la literatura; són antologies de la literatura.Vaig demanar a una colla de gent que estimés Rodoreda i Romanyà que escrivís sobre aquets llocs.
Tot això ho em fet aquest any què és el centenari de M.R.

9. Com i on va conèixer a Mercè Rodoreda?

A Llagostera, a la botiga dels meus pares.

10. Ja era famosa quan la va conèixer?

Si, però no era tan famosa com ho va ser després; era el començament dels anys 70, ja havia escrit unes quantes noveles, però encara no havia tingut tots els reconeixements que després va tenir, però si ja era coneguda.

Entrevista

1. Vostè treblla a la UdG. podria explicar-nos les assignatures que ensenya?

A primer curs llengua llatina i literatura llatina i després a segon cicle hi ha una assignatura també de llatí i autors de la literatura llatina; avegades Ovidi, avegades Oraci i avegades Ciceró i a més a més hi ha una assignatura de doctorat.
Dues en feia aquest any: una que era llengües en l'antiguitat i l'altre que era la literatura llatina humanística, perquè de llatí només n'hi ha a l' antiguitat romana, sinò que també n'hi ha a l'edat mitjana, al renaixement...
Tot i que la meva docència és bàsicament els autors llatins clàssics també faig recerca en els autors que van escriure en llatí i que eren Catalans o Valencians o Balears al segle XV i XVI; això que es diu humanisme català.

2. Quins estudis va fer per arribar a ser professora de la UdG.?

Primer vaig estudiar batxillerat de lletres a l' institut Jaume Vicens Vives d' aquí Girona. Després vaig anar a estudiar a la universitat autònoma de Barcelona a fer la llicenciatura en filologia clàssica. Quan vaig acabar la carrera de seguida al setembre vaig llegir una cosa que es diu "tessina" que és una tessi doctoral en petit i a l' octubre vaig començar a donar classes a la UdG l' any 1974. Mentre donava classes a la UdG vaig fer la meva tessi doctoral que vaig defensar l' any 1983. Quan vaig ser doctora, llavors vaig poder accedir a una plaça del què es diu titular de la UdG i després de ser titular vaig haver de tornar a fer oposicions per ser Catedràtica.
La carrera a la UdG no s' acaba mai sempre has de continuar estudiant.

3. L'ajuda algú a fer la seva feina?

Aquesta per arribar a ser Catedràticano, aquesta l'he feta sola, però aquí a la UdG si que hi ha molta gent que m' ajuda a fer coses, perquè a més de professora de llatí a la UdG sóc directora d' una càtedra que es diu Mariangels Anglada. En aquest centre hi ha gent que treballa per ajudar-me a fer totes les coses que anem fent i aquí és allà on hem fet moltes activitats sobre Mercè Rodoreda a partir de la càtedra Mariangels Anglada.

Respostes entrevista Migdia

27. Hi ha algun llibre de MR que poguéssim llegir nens i nenes com nosaltres?


Hi ha contes que ja estan fets. L'Ester i la Clara que són dues becàries, van organitzar unes activitats per nens a Romanyà de la Selva i van triar uns contes de Mercè Rodoreda. Els van llegir, els van explicar i els nens van fer dibuixos i pintures sobre allò que havien sentit de l'autora.



28. Quina obra destacaria de M. R. per treballar a l'escola?


Ai, que difícil! Potser "La plaça del diamant" que explica la història d'un poble que és el nostre a través d'una noia, que és la "Colometa" - Natàlia -, però també la història de Catalunya del temps de la República, la guerra i la postguerra. Jo crec que aaquest és el llibre més adequat per treballar a l'escola.



29. Com va ser que comprés la casa de Romanyà? Quin és el racó de la casa que li agrada més?


Li van oferir al meu marit i vam anar-la a veure i quan vam entrar en aquella casa vaig dir: Oh! Me n'he enamorat. I la vam comprar. Era una casa una mica especial, no només perquè hi ha viscut ella, sinó per la manera com està construïda. Era una casa molt clara. No és mai fosca. Hi ha un vitrall al mig que li dóna molta llum. A dalt de tot hi ha un mirador amb una barana que surt a "Mirall trencat". A ella li agradava molt mirar les estrelles i des d'allà tenia una vista esplèndida des dels Pirineus fins al mar. Amb una girada d'ulls podia veure la cresta nevada blanca dels Pirineus fins al mar i el sol que es pon darrera el Montseny, tota la plana del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i totes les Gavarres.


M'agrada molt el mirador, però també l'estudi.



30. Per què van enterrar M.R. a Romanyà?

Ella va viure a Romanyà i es va posar malalta i la van portar a una Clínica de Girona, la Clínica Muñoz i va morir aquí. Llavors la seva amiga Carmen Manrubia, la Marta Pessarrodona i en Joaquim Molas van pensar que Romanyà era el lloc on l'havien d'enterrar. Ella va escriure un text que és el que vaig triar per il·lustrar "El cementiri" que publiquem a la Revista de Girona d'aquest mes d'abril, va dir: Que m'enterrin on em mori. I així ho van fer. La Carmen Manrubia també està enterrada allà. MR està enterrada a terra, hi ha una làpida que diu el seu nom i l'any 1908-1983 i una escultura. És un cementiri petit, hi ha un xiprer molt alt i des d'allí es veu el mar.És a la vora del dolmen, que també li agradava molt. Deia que sentia els corrents tel·lúrics i els corrents aeris de tots els druïdes que havien viscut a les muntanyes de Romanyà.

31. Podria explicar-nos què és això dels itineraris MR de Romanyà?

Us explico aquest de Romanyà perquè és diferent de tots els que havíem fet i sha fet amb col·laboració del c
Consorci de Les Gavarres. Han fet una mena de faristols que són com arbres. El tronc és de color verd en metall (corten) de color marró i en diferents tons de verd el suport on hi han posat els textos.
N'hi ha un a l'Espai Rodoreda, l'antic Hostal de Les Gavarres (on ella i C Manrubia van passar-hi uns dies quan s'estava construïnt la casa). En aquest Espai Rodoreda hi ha dotze plafons amb dotze textos i dotze fotografies que s'han triat perquè siguin els dotze punts literaris.
N'hi ha un altre a la plaça de la rectoria, , un a la plaça de l'església, un a l'entrada del poble, un al refugi, un al bosc a la vora del camí perquè a les últimes obres MR parla molt del bosc, un al Senyal Vell que és aquesta casa tan literària, un al mirador de les mirandes que és un mirador des d'on es veu tota aquesta extensió de bosc i la por, un altre a l casa Rodoreda, un altre al Dolmen i un altre al cementiri.

Aquest itinerari es pot fer de quatre maneres diferents:
1. Itinerari literari: et passeges i vas llegint els textos. Aneu-hi que us agradarà molt.
2. Es pot fer el recorregut a l'Espai Rodoreda que és a l'interior i va molt bé si plou.
3. Hi ha un llibret i pots anar llegint tu mateix els textos.
4. Trucant a l'ajuntament de Santa Cristina i concertar visita. Hi ha unes actrius que llegeixen i expliquen tot el que va viure MR a Romanyà. Es fan les visites els diumenges a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda els dissabtes.

32.Què pensa de la celebració de l'Any Rodoreda? Es fan prou activitats?

Ui, sí! Acabarem embafats de tanta, tanta Rodoreda, com Quanta quanta guerra, que és una de les seves obres. Sí, s'estan fent moltes activitats i a molts llocs diferents i a més hi ha hagut una resposta unànime, tothom i des d'àmbits molt variats s'hi ha implicat i està col·laborant molt.

Respostes Cassià Costal

21.- Quina literatura llegia M. Rodoreda?

Molta. Des dels clàssics, llatins i grecs, que els coneixia molt bé, ella mateixa ho diu que en la seva obra hi ha molta metamorfosi d’Ovidi, d’Apoleu...també va llegir l’Odissea d’Homer... i, a part dels clàssics, tota la literatura europea que es publicava en el moment i l’anterior.

Era una gran lectora. Li agradaven també les novel.les policíaques, al seu estudi de Romanyà n’hi havia moltes.

22.- Quina importància té l'obra i la persona de l'escriptora en la literatura catalana?

Molta. És considerada per molta gent l’escriptor català més important que hi ha hagut. Si més no, des d’un punt de vista objectiu, és l’escriptor català que ha estat traduït a més llengües (30 llengües).

23.- Ha llegit totes les obres de M. Rodoreda?

Sí, i n’hi ha algunes que les he llegit i rellegit, que les tinc de capçalera i les obro molt sovint.

24.-Quin és el llibre de M. rodoreda que li agrada més? Per què?

Viatges i flors. Mirall trencat també, però m'agrada més Viatges i flors que és una de les obres que va escriure a Romanyà. Són peces curtes, hi ha viatges a uns quants pobles, 19 viatges, i 38 flors, algunes d’elles no són de debó, són inventades, la flor gelosa, per exemple. I els viatges també són inventats.
És un llibre que el llegeixes, i el tornes a llegir, i el tornes a llegir... i encara que sigui escrit en prosa, són com poemes en prosa. Viatges amb els viatges i tens jardins inacabables amb les seves flors.

25.-Què és el que més l'impressiona de la vida de M. Rodoreda?

Aquesta seva voluntat obsessiva per escriure i la seva gran capacitat per escriure.

26.- Com va viure l'exili M. Rodoreda?

Ella primer va anar a París amb un autobús de la Institució de les Lletres Catalanes, però va haver de marxar-ne perquè van venir els nazis (Mercè Rodoreda va viure dues guerres: la d’aquí, la guerra Civil Espanyola, i la europea o 2a guerra mundial). Va passar una temporada a Bordeus, Llemotges,... Quan va acabar la 2a guerra mundial, va tornar a París i va viure en un apartament molt petit, d’una sola habitació. A París va passar moltes penúries, havia de cosir per guanyar-se la vida, va tenir una paràlisi en un braç i no podia cosir, va pintar quadres,... París va representar com una universitat per ella: els museus, les conferències,... allà hi va aprendre molt, perquè ella no havia anat gaire a escola.

Després va viure a Ginebra, on va trobar una pau i una confortabilitat econòmica que li va permetre escriure les seves primeres grans novel·les: “La Plaça del Diamant”, “Jardí vora el mar”, “El carrer de les Camèlies”... Totes elles ambientades a Barcelona, recordant la Barcelona de la seva infantesa i de la seva adolescència, la Barcelona recordada, perquè ella no va tornar a viure a Barcelona.

Hi ha gent que considera que l’exili de Mercè Rodoreda va ser polític, però no ho va ser tant com podia semblar. Ella podia haver tornat abans però no ho va fer fins el 1972 per anar a viure a Romanyà.

Respostes Montfalgars

11-Es van fer amigues?
Si, era una persona gran, coneguda però ens vàrem fer amigues. Venia a casa dels meus pares, a Llagostera, i parlàvem. Em va recomanar llibres i això em va agradar molt.

12- Com era la Mercè que vostè va conèixer?
Era més guapa de gran que no pas de jove, riallera, amb un somriure que cobria la timidesa. Li agradava el jardí dels meus pares, sempre volia veure un desmai molt gran que ocupava tot l'espai ( ara ja no hi és). I, a vegades,venia carregada de joies, sobretot anells als dits.

13- Van treballar juntes?
No, no vàrem arribar a treballar juntes

14- Què és el que destacaria de la personalitat de la Mercè Rodoreda?
Era una gran escriptora, li agradava molt mirar. Li van fer un qüestionari que li van preguntar quina activitat li agradava més i quina no deixaria de fer mai, i a totes dues va contestar: Mirar. Era una gran observadora i sabia descriure les emocions i els sentiments que l'observació li produïa.

15-Què en pensa de Mercè Rodoreda com a dona?
Bé, a mi m' agrada parlar de l'obra dels escriptors, no de la seva vida privada, però com a dona crec que va ser molt avançada i va tenir una vida molt difícil.

16- I de Mercè Rodoreda com a escriptora?
És la més gran del segle XX, tant d' homes com de dones.

17- Quines eren les aficions que tenia Mercè Rodoreda?
Fer jardí, li agradaven molt les flors. Com que va néixer en una casa que tenia davant un jardí i a darrera un hort, des de petita que li agrada el jardí i no va tenir-ne un altre fins que va viure a Romanyà. ( Ens ensenya unes fotografies de l'escriptora al jardí del Senyal Vell, nom de la seva casa de Romanyà)

18- Té alguna anècdota de Mercè Rodoreda per explicar-nos, per exemple, de quan anava a fer-se vestits al comerç de la seva família a Llagostera?
Sí, però no sé si val la pena explicar-les, deixem-ho amb el desmai (es refereix a les visites que feia a la casa paterna de l'entrevistada que sempre volia veure el gran desmai del jardí).

19- Sap si tenia un lloc preferit per escriure les seves obres?
El seu estudi, que ara és el meu. Allà deia que es veia el cel tacat de fulles i ratllat de branques perquè els arbres del seu jardí s'interposaven entre el seu escriptori i el cel clar i net tal com avui el tenim. Hi havia una porta i la finestra que donaven al jardí i ella hi sortia quan volia reposar d'escriure. Hauríeu de pujar a Romanyà i seguir l'itinerari literari.

20-És cert que Aloma és una obra autobiogràfica?
Em sembla que sí. Tots el escriptors escriuen sobre ells mateixos d'una manera més o menys velada. La Mercè es va casar amb el seu oncle, germà de la seva mare, quan va fer els vint anys i Aloma també ho va fer amb un parent.

Andrea Ferro i Antonio Duran. 6è. Montfalgars

Preguntes de l'Annexa

1. Què és el que més li agrada de Girona? Per què?
2. Què és el Patronat Francesc Eiximenis?
3. Què li suposa participar a la Revista de Girona?
4. Què és el grup de treball "Estudia Humanitatis"?
5. Quin treball fa a la Càtedra Universitària "Mª Àngels Anglada"?

Entrevista a Mariàngela Vilallonga

1-Com es va fer amiga de Mercè Rodoreda?
2-Van treballar molts anys juntes?
3-Quina literetura llegia Mercè Rodoreda?
4-Tenia un lloc preferit per escriure les seves obres?
4-És cert que Aloma és una obra autobiografica?
5-Com va viure durant l´exili Mercè Rodoreda?
6-Té algun anècdota amb Mercè Rodoreda?
7-Ha llegit totes les obres de Mercè Rodoreda o l´han ajudat?
8-Algú l´ajuda a fer la seva feina? Li queda temps lliure?
9-Com va començar la seva carrera?


Josep Alonso
Ramon Peralt
curs:6è
CEIP.Marta Marta

Les preguntes del Cassià Costal

1.- Com va conèixer la Mercè? Ja era famosa quan la va conèixer?

2.- D'on li ve l'interès per M. Rodorera?

3.- Com es documenta? D'on treu la informació?

4.- Què és el que més l'impressiona de la vida de M. Rodoreda?

5.- Com va aconseguir la casa de Romanyà? Quin és el racó de la casa que li agrada més?

6.- Per què van enterrar M. Rodoreda a Romanyà?

7.- Quin és el llibre de M. Rodoreda que li agrada més? Ens l'expliqui una mica.

8.- Hi ha algun llibre de M. Rodoreda que poguéssim llegir nens com nosaltres?