entrevista

4. Com es documenta?D'on treu la informació?

Quan vaig estudiar no hi havia intenet i enconseqüència tot és tret dels llibres i de les biblioteques i dels arxius.
Els arxius que guanden manuscrits,perquè la nostra feina avegades s'ha de fer a partir no de llibres ja publicats, sinó de textos que són manuscrits i que estan guardats en arxius de pertot arreu i que encara ningú no ha tocat i que no han estudiat i en aquell moment tot ho haviem de fer a mà: feiem fitxes...ara ho podem posar a l' ordinador i podem anar ampliant la informació d'una manera molt fàcil.
En aquell moment ho feiem tot a mà i després ho haviem de passar a màquina, però si ho haviem fet malament o ho haviem d'ampliar ho haviem de tornar a
començar. No es podia anar ampliant la informació. Vaig haver d' anar a Roma per estudiar els meus humanistes a la biblioteca del Baticà, en fi en molts llocs.

5. Li queda temps lliure?

Si,(rient) es necessita temps lliure per poder continuar estudiant i treballant. T' has de reciclar d' alguna manera, però el problema és que en el meu temps lliure també em dedico a aquestes coses, perquè realment la meva feina és la meva vocació.
La feina és el meu joc encara i per molts anys. El dia que deixi de ser un joc, ai que patire!!!!

6.Què és la Càtedra Mariangels Anglada?

La càtedra és un centre de la UdG que es va crear a l' octubre del 2004 per preservar i divulgar l'obra d'aquesta escriptora: Mariangels Anglada.
La UdG va pensar que era una persona que valia la pena tenir-la dins la universitat encara que fós amb el seu nom a una Càtedra que s'ocupa de difondre la seva obra, però també els estudis clàssics i les obres dels escriptors Gironins.

7. Per auin motiu es va interessar per l'obra i la persona se Mercè Rodoreda?

Bé, jo Mercè Rodoreda la vaig conèixer quen va comenár a viure a Romanyà de la Selva; jo sóc de LLagostera i ella anava a comprar amb la seva amiga a la botiga familiar dels meus pares i va ser així com la vaig conèixer.
La meva mare era una gran lectora de Rodoreda.
Quan conèixes un escriptor que ja t'agrada t'interesses més per la seva obra, però sobretot el meu gran interès va venir l'any 84 quan vam comprar la casa on ella havia viscut: a Romanyà de la Selva;
en la qual M.R. havia acabat "Mirall trencat", havia fet "Quanta, quanta gerra" i havia fet els viatges de "Viatges i flors". En aquella casa vaig llegir les obres de M.R. i em vaig adonar que aquella cada estava d' escrita als Viatges, a Mirall trencat... la casa i el jardí. Llavors jo vaig escriure el primer article al Punt Diari explicant aquesta relació i a partir d' aquell moment cada vegada que obria una d' aquestes tres obres escrites a Romanyà trovava alguna cosa que estava relacionada amb la casa i per tant em vaig interessar molt més encara en l'obra de M.R.

8.Quina és la seva feina relacionada amb l'obra de Mercè Rodoreda?

Aquest any faig moltes conferències sobre M.R. però sobretot el que vaig fer va ser per encarrec de l' Ajuntament de Santa Cristina d' Aro que és el municipi que té a Romanyà de la Selva.
Hem fet l' itinerari literari Rodoreda-Romanyà.(Ens ensenya els llibrets).
A la càtedra fem itineraris literaris el primer va ser de Mariangels Anglada i després un itinerari per Girona (la Girona escrita) i el tercer és aquest de Rodoreda-Romanyà i el quart és de Besalú.
Els llibrets són itineraris literaris autoguiats.
Això ho vam presentar el dia 15 de març a Romanyà, vam estrenar també un espai Rodoreda, allà dalt a Romanyà vam fer per primera vegada l'itinerari en els 12 punts que vaig triar amb els textos que M.R. discriu o estan inspirats en aquells llocs.
També vaig preparar dues col.leccions de literatures, literatures que es fan pel camí o fem camí amb la literatura; són antologies de la literatura.Vaig demanar a una colla de gent que estimés Rodoreda i Romanyà que escrivís sobre aquets llocs.
Tot això ho em fet aquest any què és el centenari de M.R.

9. Com i on va conèixer a Mercè Rodoreda?

A Llagostera, a la botiga dels meus pares.

10. Ja era famosa quan la va conèixer?

Si, però no era tan famosa com ho va ser després; era el començament dels anys 70, ja havia escrit unes quantes noveles, però encara no havia tingut tots els reconeixements que després va tenir, però si ja era coneguda.

Entrevista

1. Vostè treblla a la UdG. podria explicar-nos les assignatures que ensenya?

A primer curs llengua llatina i literatura llatina i després a segon cicle hi ha una assignatura també de llatí i autors de la literatura llatina; avegades Ovidi, avegades Oraci i avegades Ciceró i a més a més hi ha una assignatura de doctorat.
Dues en feia aquest any: una que era llengües en l'antiguitat i l'altre que era la literatura llatina humanística, perquè de llatí només n'hi ha a l' antiguitat romana, sinò que també n'hi ha a l'edat mitjana, al renaixement...
Tot i que la meva docència és bàsicament els autors llatins clàssics també faig recerca en els autors que van escriure en llatí i que eren Catalans o Valencians o Balears al segle XV i XVI; això que es diu humanisme català.

2. Quins estudis va fer per arribar a ser professora de la UdG.?

Primer vaig estudiar batxillerat de lletres a l' institut Jaume Vicens Vives d' aquí Girona. Després vaig anar a estudiar a la universitat autònoma de Barcelona a fer la llicenciatura en filologia clàssica. Quan vaig acabar la carrera de seguida al setembre vaig llegir una cosa que es diu "tessina" que és una tessi doctoral en petit i a l' octubre vaig començar a donar classes a la UdG l' any 1974. Mentre donava classes a la UdG vaig fer la meva tessi doctoral que vaig defensar l' any 1983. Quan vaig ser doctora, llavors vaig poder accedir a una plaça del què es diu titular de la UdG i després de ser titular vaig haver de tornar a fer oposicions per ser Catedràtica.
La carrera a la UdG no s' acaba mai sempre has de continuar estudiant.

3. L'ajuda algú a fer la seva feina?

Aquesta per arribar a ser Catedràticano, aquesta l'he feta sola, però aquí a la UdG si que hi ha molta gent que m' ajuda a fer coses, perquè a més de professora de llatí a la UdG sóc directora d' una càtedra que es diu Mariangels Anglada. En aquest centre hi ha gent que treballa per ajudar-me a fer totes les coses que anem fent i aquí és allà on hem fet moltes activitats sobre Mercè Rodoreda a partir de la càtedra Mariangels Anglada.