Respostes entrevista Migdia

27. Hi ha algun llibre de MR que poguéssim llegir nens i nenes com nosaltres?


Hi ha contes que ja estan fets. L'Ester i la Clara que són dues becàries, van organitzar unes activitats per nens a Romanyà de la Selva i van triar uns contes de Mercè Rodoreda. Els van llegir, els van explicar i els nens van fer dibuixos i pintures sobre allò que havien sentit de l'autora.



28. Quina obra destacaria de M. R. per treballar a l'escola?


Ai, que difícil! Potser "La plaça del diamant" que explica la història d'un poble que és el nostre a través d'una noia, que és la "Colometa" - Natàlia -, però també la història de Catalunya del temps de la República, la guerra i la postguerra. Jo crec que aaquest és el llibre més adequat per treballar a l'escola.



29. Com va ser que comprés la casa de Romanyà? Quin és el racó de la casa que li agrada més?


Li van oferir al meu marit i vam anar-la a veure i quan vam entrar en aquella casa vaig dir: Oh! Me n'he enamorat. I la vam comprar. Era una casa una mica especial, no només perquè hi ha viscut ella, sinó per la manera com està construïda. Era una casa molt clara. No és mai fosca. Hi ha un vitrall al mig que li dóna molta llum. A dalt de tot hi ha un mirador amb una barana que surt a "Mirall trencat". A ella li agradava molt mirar les estrelles i des d'allà tenia una vista esplèndida des dels Pirineus fins al mar. Amb una girada d'ulls podia veure la cresta nevada blanca dels Pirineus fins al mar i el sol que es pon darrera el Montseny, tota la plana del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i totes les Gavarres.


M'agrada molt el mirador, però també l'estudi.



30. Per què van enterrar M.R. a Romanyà?

Ella va viure a Romanyà i es va posar malalta i la van portar a una Clínica de Girona, la Clínica Muñoz i va morir aquí. Llavors la seva amiga Carmen Manrubia, la Marta Pessarrodona i en Joaquim Molas van pensar que Romanyà era el lloc on l'havien d'enterrar. Ella va escriure un text que és el que vaig triar per il·lustrar "El cementiri" que publiquem a la Revista de Girona d'aquest mes d'abril, va dir: Que m'enterrin on em mori. I així ho van fer. La Carmen Manrubia també està enterrada allà. MR està enterrada a terra, hi ha una làpida que diu el seu nom i l'any 1908-1983 i una escultura. És un cementiri petit, hi ha un xiprer molt alt i des d'allí es veu el mar.És a la vora del dolmen, que també li agradava molt. Deia que sentia els corrents tel·lúrics i els corrents aeris de tots els druïdes que havien viscut a les muntanyes de Romanyà.

31. Podria explicar-nos què és això dels itineraris MR de Romanyà?

Us explico aquest de Romanyà perquè és diferent de tots els que havíem fet i sha fet amb col·laboració del c
Consorci de Les Gavarres. Han fet una mena de faristols que són com arbres. El tronc és de color verd en metall (corten) de color marró i en diferents tons de verd el suport on hi han posat els textos.
N'hi ha un a l'Espai Rodoreda, l'antic Hostal de Les Gavarres (on ella i C Manrubia van passar-hi uns dies quan s'estava construïnt la casa). En aquest Espai Rodoreda hi ha dotze plafons amb dotze textos i dotze fotografies que s'han triat perquè siguin els dotze punts literaris.
N'hi ha un altre a la plaça de la rectoria, , un a la plaça de l'església, un a l'entrada del poble, un al refugi, un al bosc a la vora del camí perquè a les últimes obres MR parla molt del bosc, un al Senyal Vell que és aquesta casa tan literària, un al mirador de les mirandes que és un mirador des d'on es veu tota aquesta extensió de bosc i la por, un altre a l casa Rodoreda, un altre al Dolmen i un altre al cementiri.

Aquest itinerari es pot fer de quatre maneres diferents:
1. Itinerari literari: et passeges i vas llegint els textos. Aneu-hi que us agradarà molt.
2. Es pot fer el recorregut a l'Espai Rodoreda que és a l'interior i va molt bé si plou.
3. Hi ha un llibret i pots anar llegint tu mateix els textos.
4. Trucant a l'ajuntament de Santa Cristina i concertar visita. Hi ha unes actrius que llegeixen i expliquen tot el que va viure MR a Romanyà. Es fan les visites els diumenges a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda els dissabtes.

32.Què pensa de la celebració de l'Any Rodoreda? Es fan prou activitats?

Ui, sí! Acabarem embafats de tanta, tanta Rodoreda, com Quanta quanta guerra, que és una de les seves obres. Sí, s'estan fent moltes activitats i a molts llocs diferents i a més hi ha hagut una resposta unànime, tothom i des d'àmbits molt variats s'hi ha implicat i està col·laborant molt.