Respostes entrevista Migdia

27. Hi ha algun llibre de MR que poguéssim llegir nens i nenes com nosaltres?


Hi ha contes que ja estan fets. L'Ester i la Clara que són dues becàries, van organitzar unes activitats per nens a Romanyà de la Selva i van triar uns contes de Mercè Rodoreda. Els van llegir, els van explicar i els nens van fer dibuixos i pintures sobre allò que havien sentit de l'autora.



28. Quina obra destacaria de M. R. per treballar a l'escola?


Ai, que difícil! Potser "La plaça del diamant" que explica la història d'un poble que és el nostre a través d'una noia, que és la "Colometa" - Natàlia -, però també la història de Catalunya del temps de la República, la guerra i la postguerra. Jo crec que aaquest és el llibre més adequat per treballar a l'escola.



29. Com va ser que comprés la casa de Romanyà? Quin és el racó de la casa que li agrada més?


Li van oferir al meu marit i vam anar-la a veure i quan vam entrar en aquella casa vaig dir: Oh! Me n'he enamorat. I la vam comprar. Era una casa una mica especial, no només perquè hi ha viscut ella, sinó per la manera com està construïda. Era una casa molt clara. No és mai fosca. Hi ha un vitrall al mig que li dóna molta llum. A dalt de tot hi ha un mirador amb una barana que surt a "Mirall trencat". A ella li agradava molt mirar les estrelles i des d'allà tenia una vista esplèndida des dels Pirineus fins al mar. Amb una girada d'ulls podia veure la cresta nevada blanca dels Pirineus fins al mar i el sol que es pon darrera el Montseny, tota la plana del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i totes les Gavarres.


M'agrada molt el mirador, però també l'estudi.



30. Per què van enterrar M.R. a Romanyà?

Ella va viure a Romanyà i es va posar malalta i la van portar a una Clínica de Girona, la Clínica Muñoz i va morir aquí. Llavors la seva amiga Carmen Manrubia, la Marta Pessarrodona i en Joaquim Molas van pensar que Romanyà era el lloc on l'havien d'enterrar. Ella va escriure un text que és el que vaig triar per il·lustrar "El cementiri" que publiquem a la Revista de Girona d'aquest mes d'abril, va dir: Que m'enterrin on em mori. I així ho van fer. La Carmen Manrubia també està enterrada allà. MR està enterrada a terra, hi ha una làpida que diu el seu nom i l'any 1908-1983 i una escultura. És un cementiri petit, hi ha un xiprer molt alt i des d'allí es veu el mar.És a la vora del dolmen, que també li agradava molt. Deia que sentia els corrents tel·lúrics i els corrents aeris de tots els druïdes que havien viscut a les muntanyes de Romanyà.

31. Podria explicar-nos què és això dels itineraris MR de Romanyà?

Us explico aquest de Romanyà perquè és diferent de tots els que havíem fet i sha fet amb col·laboració del c
Consorci de Les Gavarres. Han fet una mena de faristols que són com arbres. El tronc és de color verd en metall (corten) de color marró i en diferents tons de verd el suport on hi han posat els textos.
N'hi ha un a l'Espai Rodoreda, l'antic Hostal de Les Gavarres (on ella i C Manrubia van passar-hi uns dies quan s'estava construïnt la casa). En aquest Espai Rodoreda hi ha dotze plafons amb dotze textos i dotze fotografies que s'han triat perquè siguin els dotze punts literaris.
N'hi ha un altre a la plaça de la rectoria, , un a la plaça de l'església, un a l'entrada del poble, un al refugi, un al bosc a la vora del camí perquè a les últimes obres MR parla molt del bosc, un al Senyal Vell que és aquesta casa tan literària, un al mirador de les mirandes que és un mirador des d'on es veu tota aquesta extensió de bosc i la por, un altre a l casa Rodoreda, un altre al Dolmen i un altre al cementiri.

Aquest itinerari es pot fer de quatre maneres diferents:
1. Itinerari literari: et passeges i vas llegint els textos. Aneu-hi que us agradarà molt.
2. Es pot fer el recorregut a l'Espai Rodoreda que és a l'interior i va molt bé si plou.
3. Hi ha un llibret i pots anar llegint tu mateix els textos.
4. Trucant a l'ajuntament de Santa Cristina i concertar visita. Hi ha unes actrius que llegeixen i expliquen tot el que va viure MR a Romanyà. Es fan les visites els diumenges a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda els dissabtes.

32.Què pensa de la celebració de l'Any Rodoreda? Es fan prou activitats?

Ui, sí! Acabarem embafats de tanta, tanta Rodoreda, com Quanta quanta guerra, que és una de les seves obres. Sí, s'estan fent moltes activitats i a molts llocs diferents i a més hi ha hagut una resposta unànime, tothom i des d'àmbits molt variats s'hi ha implicat i està col·laborant molt.

Respostes Cassià Costal

21.- Quina literatura llegia M. Rodoreda?

Molta. Des dels clàssics, llatins i grecs, que els coneixia molt bé, ella mateixa ho diu que en la seva obra hi ha molta metamorfosi d’Ovidi, d’Apoleu...també va llegir l’Odissea d’Homer... i, a part dels clàssics, tota la literatura europea que es publicava en el moment i l’anterior.

Era una gran lectora. Li agradaven també les novel.les policíaques, al seu estudi de Romanyà n’hi havia moltes.

22.- Quina importància té l'obra i la persona de l'escriptora en la literatura catalana?

Molta. És considerada per molta gent l’escriptor català més important que hi ha hagut. Si més no, des d’un punt de vista objectiu, és l’escriptor català que ha estat traduït a més llengües (30 llengües).

23.- Ha llegit totes les obres de M. Rodoreda?

Sí, i n’hi ha algunes que les he llegit i rellegit, que les tinc de capçalera i les obro molt sovint.

24.-Quin és el llibre de M. rodoreda que li agrada més? Per què?

Viatges i flors. Mirall trencat també, però m'agrada més Viatges i flors que és una de les obres que va escriure a Romanyà. Són peces curtes, hi ha viatges a uns quants pobles, 19 viatges, i 38 flors, algunes d’elles no són de debó, són inventades, la flor gelosa, per exemple. I els viatges també són inventats.
És un llibre que el llegeixes, i el tornes a llegir, i el tornes a llegir... i encara que sigui escrit en prosa, són com poemes en prosa. Viatges amb els viatges i tens jardins inacabables amb les seves flors.

25.-Què és el que més l'impressiona de la vida de M. Rodoreda?

Aquesta seva voluntat obsessiva per escriure i la seva gran capacitat per escriure.

26.- Com va viure l'exili M. Rodoreda?

Ella primer va anar a París amb un autobús de la Institució de les Lletres Catalanes, però va haver de marxar-ne perquè van venir els nazis (Mercè Rodoreda va viure dues guerres: la d’aquí, la guerra Civil Espanyola, i la europea o 2a guerra mundial). Va passar una temporada a Bordeus, Llemotges,... Quan va acabar la 2a guerra mundial, va tornar a París i va viure en un apartament molt petit, d’una sola habitació. A París va passar moltes penúries, havia de cosir per guanyar-se la vida, va tenir una paràlisi en un braç i no podia cosir, va pintar quadres,... París va representar com una universitat per ella: els museus, les conferències,... allà hi va aprendre molt, perquè ella no havia anat gaire a escola.

Després va viure a Ginebra, on va trobar una pau i una confortabilitat econòmica que li va permetre escriure les seves primeres grans novel·les: “La Plaça del Diamant”, “Jardí vora el mar”, “El carrer de les Camèlies”... Totes elles ambientades a Barcelona, recordant la Barcelona de la seva infantesa i de la seva adolescència, la Barcelona recordada, perquè ella no va tornar a viure a Barcelona.

Hi ha gent que considera que l’exili de Mercè Rodoreda va ser polític, però no ho va ser tant com podia semblar. Ella podia haver tornat abans però no ho va fer fins el 1972 per anar a viure a Romanyà.

Respostes Montfalgars

11-Es van fer amigues?
Si, era una persona gran, coneguda però ens vàrem fer amigues. Venia a casa dels meus pares, a Llagostera, i parlàvem. Em va recomanar llibres i això em va agradar molt.

12- Com era la Mercè que vostè va conèixer?
Era més guapa de gran que no pas de jove, riallera, amb un somriure que cobria la timidesa. Li agradava el jardí dels meus pares, sempre volia veure un desmai molt gran que ocupava tot l'espai ( ara ja no hi és). I, a vegades,venia carregada de joies, sobretot anells als dits.

13- Van treballar juntes?
No, no vàrem arribar a treballar juntes

14- Què és el que destacaria de la personalitat de la Mercè Rodoreda?
Era una gran escriptora, li agradava molt mirar. Li van fer un qüestionari que li van preguntar quina activitat li agradava més i quina no deixaria de fer mai, i a totes dues va contestar: Mirar. Era una gran observadora i sabia descriure les emocions i els sentiments que l'observació li produïa.

15-Què en pensa de Mercè Rodoreda com a dona?
Bé, a mi m' agrada parlar de l'obra dels escriptors, no de la seva vida privada, però com a dona crec que va ser molt avançada i va tenir una vida molt difícil.

16- I de Mercè Rodoreda com a escriptora?
És la més gran del segle XX, tant d' homes com de dones.

17- Quines eren les aficions que tenia Mercè Rodoreda?
Fer jardí, li agradaven molt les flors. Com que va néixer en una casa que tenia davant un jardí i a darrera un hort, des de petita que li agrada el jardí i no va tenir-ne un altre fins que va viure a Romanyà. ( Ens ensenya unes fotografies de l'escriptora al jardí del Senyal Vell, nom de la seva casa de Romanyà)

18- Té alguna anècdota de Mercè Rodoreda per explicar-nos, per exemple, de quan anava a fer-se vestits al comerç de la seva família a Llagostera?
Sí, però no sé si val la pena explicar-les, deixem-ho amb el desmai (es refereix a les visites que feia a la casa paterna de l'entrevistada que sempre volia veure el gran desmai del jardí).

19- Sap si tenia un lloc preferit per escriure les seves obres?
El seu estudi, que ara és el meu. Allà deia que es veia el cel tacat de fulles i ratllat de branques perquè els arbres del seu jardí s'interposaven entre el seu escriptori i el cel clar i net tal com avui el tenim. Hi havia una porta i la finestra que donaven al jardí i ella hi sortia quan volia reposar d'escriure. Hauríeu de pujar a Romanyà i seguir l'itinerari literari.

20-És cert que Aloma és una obra autobiogràfica?
Em sembla que sí. Tots el escriptors escriuen sobre ells mateixos d'una manera més o menys velada. La Mercè es va casar amb el seu oncle, germà de la seva mare, quan va fer els vint anys i Aloma també ho va fer amb un parent.

Andrea Ferro i Antonio Duran. 6è. Montfalgars

Preguntes de l'Annexa

1. Què és el que més li agrada de Girona? Per què?
2. Què és el Patronat Francesc Eiximenis?
3. Què li suposa participar a la Revista de Girona?
4. Què és el grup de treball "Estudia Humanitatis"?
5. Quin treball fa a la Càtedra Universitària "Mª Àngels Anglada"?

Entrevista a Mariàngela Vilallonga

1-Com es va fer amiga de Mercè Rodoreda?
2-Van treballar molts anys juntes?
3-Quina literetura llegia Mercè Rodoreda?
4-Tenia un lloc preferit per escriure les seves obres?
4-És cert que Aloma és una obra autobiografica?
5-Com va viure durant l´exili Mercè Rodoreda?
6-Té algun anècdota amb Mercè Rodoreda?
7-Ha llegit totes les obres de Mercè Rodoreda o l´han ajudat?
8-Algú l´ajuda a fer la seva feina? Li queda temps lliure?
9-Com va començar la seva carrera?


Josep Alonso
Ramon Peralt
curs:6è
CEIP.Marta Marta

Les preguntes del Cassià Costal

1.- Com va conèixer la Mercè? Ja era famosa quan la va conèixer?

2.- D'on li ve l'interès per M. Rodorera?

3.- Com es documenta? D'on treu la informació?

4.- Què és el que més l'impressiona de la vida de M. Rodoreda?

5.- Com va aconseguir la casa de Romanyà? Quin és el racó de la casa que li agrada més?

6.- Per què van enterrar M. Rodoreda a Romanyà?

7.- Quin és el llibre de M. Rodoreda que li agrada més? Ens l'expliqui una mica.

8.- Hi ha algun llibre de M. Rodoreda que poguéssim llegir nens com nosaltres?

Font de l'Abella pregunta

1- Què en pensa de Mercè Rodoreda com a escriptora?


2- Què en pensa de Mercè Rodoreda com a dona?


3- Per quin motiu es va interessar per l’obra i la persona de Mercè Rodoreda?


4- Què és el que destacaria de la personalitat de Mercè Rodoreda?


5- És casualitat que sigui propietària de la casa de Romanyà de l’amiga de Mercè Rodoreda?


6- Hi ha alguna anècdota sobre l'escriptora de quan anava a fer-se vestits al comerç de la seva família a Cassà?


7- Quina obra destacaria de Mercè Rodoreda per treballar a l'escola i per què?


8- Quina importància té l'obra i la persona de l'escriptora en la literatura catalana?